Benvinguts al portal de la Vall de Camprodon

L'art Romànic és l'expressió d'un renaixement cultural que apraregué en l'expulsió dels musulmans de la península ibèrica. És nascut al Mediterrani i va ser propagat pels monjos de Cluny. El romànic s'estengué pel nord de la península ibèrica, seguint els camins de peregrinació a Compostela. El nostre territori entra de ple dins la veritable ruta del romànic, que va des de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís les fonts, Arles sur Tec, Prats de Molló, Molló, Camprodon, Sant Joan les Abadesses, i Ripoll.
Si bé en un primer moment la construcció romànica era d'influència Lombarda, en un segon període la infulència és francesa, deguda al corrent del peregrinatge i a l'expansió de les ordres monàstiques.

Monestir de SANT PERE DE CAMPRODON
És el monument romànic més important de la vall.
La consagració del primer temple data de l'any 904, mentre que la consagració del nou temple és del 13 de Novembre de 1169. Després de moltes expoliacions en les guerres amb els francesos, el temple fou restaurat l'any 1897, acabant-se l'any 1933.
La nau tenia originàriament forma de creu grega, mentre que amb la reforma va esdevenir creu llatina, més allargada. Les dimensions dels braços de la creu són de 33,5 m. per 23,65 m. Té una cúpula de base octogonal, amb una altura de 15 m. sobre terra. És coronada per un bell campanar quadrat.
A més dels cinc àbsides, és de remarcar l'existència de dos originals passadissos que serveixen per donar directament accés des de la nau central a les naus laterals sense passar per la creuera.
Actualment el temple serveix per diverses manifestacions culturals del poble: recepció de Reis mags, exposició floral i concerts de música clàssica.

Església de SANTA CECILIA DE MOLLÓ

Molló està molt aprop del pas fronterer de Coll d'Ares, encara que l'obertura del pas com el coneixem avui és de dates molt recents. Està situat a una altura de 1185 m., molt amunt del riu Ritort, uns 125 m.
Dotada d'una magnífica posició, l'església de Santa Cecília s'alça a la part més Nord del poble, essent visible des de ben lluny.
L'església és d'una sola nau, reforçada per tres arcs. Té una àbsida rodona, amb un sol finestral.
L'entrada està formada per un magnífic portal situat a cara Sud. La porta, encara que renovada l'any 1936 és d'una gran bellesa.
L'element més singular, però, és el campanar, de quatre pisos. Té forma rectangular, amb finestrals dobles. És mes obert de la part superior que de la inferior, no sabent si fou per equilibrar la perspectiva o per una altra causa.

Església de SANT ESTEVE DE LLANARS
Llanars està situat a dos quilòmetres de Camprodon, en la vall del Ter en direcció Setcases. Es troba a 990 m. d'altura i en ell s'hi troba just al mig del poble l'església de Sant Esteve.
L'església fou consagrada el 10 de Novembre de 1168 i és orientada a ponent. En la seva façana, a més del portal, hi ha el campanar quadrat, amb finestrals a tots els costats.
El campanar és coronat en forma de punxa.
Com a fet remarcable d'aquesta església s'ha de citar l'existència d'una pintura romànica dedicada al propi patró des dels orígens de l'església.
El frontal que es pot visitar a la mateixa església medeix 140 x 110 cm.
A més del frontal, a l'església hi havia una imtge d'una Mare de Déu romànica que va ser traslladada a un museu de Girona.

Església de SANT MARTÍ DE VILALLONGA
Vilallonga és el muncipi que segueix a Llanars en el camí que puja aigües amunt el riu Ter.
El formen quatre pobles: La Roca, Abella, Vilallonga i Tregurà. En el mateix poble de Vilallonga hi ha l'església de Sant Martí que, tot i no ser en l'actualitat romànica del tot, en conserva l'abside central i una absidiola. La resta va ser modificat l'any 1784.

Santuari del CATLLAR

Entre Vilallonga i Setcases, després del pont de Tregurà, s'hi troba una Vall de gran bellesa i solitud, el Catllar.
A la sortida de la vall s'hi troba el santuari del Catllar, el més antic de la comarca de Camprodon. Té una sencillesa i sobrietat remarcables, amb un campanar d'espadanya de dos finestrals que corona la façana a ponent, on s'hi troba el portal d'accés. Té una àbsida rodona, sense ornamentació. Tant la nau com l'àbside estàn recoberts per lloses de pedra. El lloc on està situat el santuari és de gran bellesa.

SANT MIQUEL DE SETCASES

Al contrari de la resta d'esglèsies, la de Setcases va ser completament modificada, no restant cap vestigi del seu temple romànic.

LA ROCA DE PALANCÀ

Entre Llanars i Vilallonga, a l'altre costat del riu, s'hi troba el poble de La Roca, situat dalt d'una penya rocosa que li dona nom. Hi havia hagut un castell que fortificava el lloc, dins el qual hi havia una modesta església romànica.
Encara que difícil de veure, l'església té el seu encant, tant pel seu accés, com per tenir una nau esfonsada a la roca.

SANTA LLÚCIA D'ABELLA

Des de La Roca mateix, s'accediex a poc més 1,5 km. al poble d'Abella. Aquest està situat en una petita vall que s'estén als peus de Serra Cavallera. Emig del poble, gairebé confonent-se amb la rsta de cases, hi ha l'església de Santa Llúcia, exemplar modest de romànic.
Encara que es diu que és l'església més antiga de la comarca, sembla que la seva construcció data de finals del segle XII.
L'església és d'una sola nau, de petites dimensions (35 m2), i l'única cosa que la diferencia de les altres cases del poble és el campanar, el qual corona la façana a ponent.

SANT MIQUEL DE CAVALLERA
Entre Camprodon i Ogassa, a la falda Sud de la Serra Cavallera, just al seu final i sobre la colònia Estebanell, es troba el llogarret de Cavallera, amb unes quantes cases de pagès, una casa modernista, la Torre Cavallera i l'església de Sant Miquel de Cavallera.
L'església és un exemplar modest romànic, encara que els edificis que l'envolten la desfiguren una mica. Està situada a llevant. La seva construcció data del segle XII, encara que es va fer sobre una altra del segle XI.

BEGET
Beget, és un exmunicipi de La Garrotxa que pertany al municipi de Camprodon a partir de l'any 1969. Com a municipi és, doncs, del Ripollès, però geogràficament pertany a l'alta Garrotxa. El seu terme comprèn, el poble de Rocabruna, el lloc de Salarça, el nucli mateix de Beget, i la Serra del Bestracà.
Venint de Camprodon, el primer poble que es troba és Rocabruna, on s'hi troba un bon exemplar de senzill romànic. L'església es veu de molt lluny, des del coll de la Boixeda.
La data de la primera església es remonta a l'any 999. Sobre aquesta edificació s'hi va construir posteriorment a l'any 1467 i 1477.

L'església, dedicada a Sant Feliu de Rocabruna, és d'una sola nau, amb volta de canó, acabada amb un absis més baix. La porta d'entrada mira al Sud i la seva porta conserva el ferrallat romànic original. La façana és a ponent i és rematada per un campanar de base quadrada, amb coronació en forma de punxa i am finestrals dobles.
Arribant al mateix Beget, ens podem deixar embadalir pel descobriement del campanar de l'església.

L'església de Sant Cristòfor de Beget és un exemplar magnífic d'art romànic, sobri, equilibrat i amb uns voltants que el potencien. La primera documentació data de l'any 979. L'església sorprèn per l'absis, ornamentat per un elegant finestral, i pel seu campanar de 22 m. d'altura; aquest és de base quadrada i amb quatre pisos. A Cada pis i a cada costat hi han obertures, més grans quan més altes estàn. Les obertures son senzilla, doble, doble i senzilla, respectivament a cada pis.
La nau té forma de creu llatina, amb una llargada de 21,18 m. i una alçada de 11 m. Al seu interior hi podem trobar una pica baptismal del segle XII, de 1,2 m. de diàmetre , la imatge de Mare de Deú de la Salut , el retaule d'alabastre i la Magestat.
La Mare de Déu de la Salut és una talla d'alabastre del segle XIV. El retaule és també gòtic i d'alabastre i representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge.
La peça més important de l'església és la Magestat, esculptura de fusta. El Crist Magestat és vestit amb túnica de mànigues, lligada a la cintura, descalç i superposat a la creu. Pesa 110 kg. i medeix 2,17 x 1,98 m.

En el mateix ex-municipi de Beget, en el camí direcció de Camprodon, hi podem trobar Sant Valentí de Salarça, una ermita romànica molt interessant i en un lloc de gran bellesa, enmig d'una roureda.
L'ermita és una obra de la segona meitat del segle XII, amb un absis semicircular, façana a ponent, davant la qual actualment hi ha un porxo i el campanar d'espadanya de dues obertures. La porta actualment està oberta en aquesta façana de ponent, encara que abans estava situada a la cara Sud. L'església fou consagrada l'any 1168.

No gaire lluny de Salarça hi ha l'ermita de Santa Maria de Bolós, també romànica encara que completament modificada posteriorment, és documentada a l'any 1017.
Més lluny d'aquí, per la carretera d'Oix, just al peu del Bestracà, encara pertanyent al municipi de Camprodon, hi ha Sant Andreu de Bestracà. És una esglesia romànica del segle XII, d'una sola nau acabada amb absis rodó. Téla porta al costat Sud i el campanar d'espadanya.
Encara que fora del municipi de Camprodon, hem d'incloir en aquesta relació les esflésies romàniques de Sant Miquel d'Hortmoier, del segle XI, situat a la Vall d'Hortmoier.
També en aquesta àrea geogràfica hem de mencionar a Monars, l'església de Sant Feliu de Monars, avui Sant Sebastià de Monars, documentada a l'any 1064.
En l'altre costat, a la Vall del Bac que arrenca de Sant Pau de Segúries, en Josep Girona l'ha batejat com "el Parc del Romànic". Entre Sant Pau i Oix hi podem trobar Sant Andreu de Porreres, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre, Santa Maria de Llongarriu, Santa Magdalena del Coll, Sant Martí de Toralles, Sant Miquel de Pera i Sant Llorenç d'Oix.

L'art Romànic és l'expressió d'un renaixement cultural que apraregué en l'expulsió dels musulmans de la península ibèrica. És nascut al Mediterrani i va ser propagat pels monjos de Cluny. El romànic s'estengué pel nord de la península ibèrica, seguint els camins de peregrinació a Compostela. El nostre territori entra de ple dins la veritable ruta del romànic, que va des de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís les fonts, Arles sur Tec, Prats de Molló, Molló, Camprodon, Sant Joan les Abadesses, i Ripoll. Si bé en un primer moment la construcció romànica era d'influència Lombarda, en un segon període la infulència és francesa, deguda al corrent del peregrinatge i a l'expansió de les ordres monàstiques.
		Monestir de SANT PERE DE CAMPRODON És el monument romànic més important de la vall. La consagració del primer temple data de l'any 904, mentre que la consagració del nou temple és del 13 de Novembre de 1169. Després de moltes expoliacions en les guerres amb els francesos, el temple fou restaurat l'any 1897, acabant-se l'any 1933. La nau tenia originàriament forma de creu grega, mentre que amb la reforma va esdevenir creu llatina, més allargada. Les dimensions dels braços de la creu són de 33,5 m. per 23,65 m. Té una cúpula de base octogonal, amb una altura de 15 m. sobre terra. És coronada per un bell campanar quadrat. A més dels cinc àbsides, és de remarcar l'existència de dos originals passadissos que serveixen per donar directament accés des de la nau central a les naus laterals sense passar per la creuera. Actualment el temple serveix per diverses manifestacions culturals del poble: recepció de Reis mags, exposició floral i concerts de música clàssica.
		Església de SANTA CECILIA DE MOLLÓ Molló està molt aprop del pas fronterer de Coll d'Ares, encara que l'obertura del pas com el coneixem avui és de dates molt recents. Està situat a una altura de 1185 m., molt amunt del riu Ritort, uns 125 m. Dotada d'una magnífica posició, l'església de Santa Cecília s'alça a la part més Nord del poble, essent visible des de ben lluny. L'església és d'una sola nau, reforçada per tres arcs. Té una àbsida rodona, amb un sol finestral. L'entrada està formada per un magnífic portal situat a cara Sud. La porta, encara que renovada l'any 1936 és d'una gran bellesa. L'element més singular, però, és el campanar, de quatre pisos. Té forma rectangular, amb finestrals dobles. És mes obert de la part superior que de la inferior, no sabent si fou per equilibrar la perspectiva o per una altra causa.
		Església de SANT ESTEVE DE LLANARS Llanars està situat a dos quilòmetres de Camprodon, en la vall del Ter en direcció Setcases. Es troba a 990 m. d'altura i en ell s'hi troba just al mig del poble l'església de Sant Esteve. L'església fou consagrada el 10 de Novembre de 1168 i és orientada a ponent. En la seva façana, a més del portal, hi ha el campanar quadrat, amb finestrals a tots els costats. El campanar és coronat en forma de punxa. Com a fet remarcable d'aquesta església s'ha de citar l'existència d'una pintura romànica dedicada al propi patró des dels orígens de l'església. El frontal que es pot visitar a la mateixa església medeix 140 x 110 cm. A més del frontal, a l'església hi havia una imtge d'una Mare de Déu romànica que va ser traslladada a un museu de Girona.
Església de SANT MARTÍ DE VILALLONGA Vilallonga és el muncipi que segueix a Llanars en el camí que puja aigües amunt el riu Ter. El formen quatre pobles: La Roca, Abella, Vilallonga i Tregurà. En el mateix poble de Vilallonga hi ha l'església de Sant Martí que, tot i no ser en l'actualitat romànica del tot, en conserva l'abside central i una absidiola. La resta va ser modificat l'any 1784.
		Santuari del CATLLAR Entre Vilallonga i Setcases, després del pont de Tregurà, s'hi troba una Vall de gran bellesa i solitud, el Catllar. A la sortida de la vall s'hi troba el santuari del Catllar, el més antic de la comarca de Camprodon. Té una sencillesa i sobrietat remarcables, amb un campanar d'espadanya de dos finestrals que corona la façana a ponent, on s'hi troba el portal d'accés. Té una àbsida rodona, sense ornamentació. Tant la nau com l'àbside estàn recoberts per lloses de pedra. El lloc on està situat el santuari és de gran bellesa.
SANT MIQUEL DE SETCASES Al contrari de la resta d'esglèsies, la de Setcases va ser completament modificada, no restant cap vestigi del seu temple romànic.
		LA ROCA DE PALANCÀ Entre Llanars i Vilallonga, a l'altre costat del riu, s'hi troba el poble de La Roca, situat dalt d'una penya rocosa que li dona nom. Hi havia hagut un castell que fortificava el lloc, dins el qual hi havia una modesta església romànica. Encara que difícil de veure, l'església té el seu encant, tant pel seu accés, com per tenir una nau esfonsada a la roca.
		SANTA LLÚCIA D'ABELLA Des de La Roca mateix, s'accediex a poc més 1,5 km. al poble d'Abella. Aquest està situat en una petita vall que s'estén als peus de Serra Cavallera. Emig del poble, gairebé confonent-se amb la rsta de cases, hi ha l'església de Santa Llúcia, exemplar modest de romànic. Encara que es diu que és l'església més antiga de la comarca, sembla que la seva construcció data de finals del segle XII. L'església és d'una sola nau, de petites dimensions (35 m2), i l'única cosa que la diferencia de les altres cases del poble és el campanar, el qual corona la façana a ponent.
		SANT MIQUEL DE CAVALLERA Entre Camprodon i Ogassa, a la falda Sud de la Serra Cavallera, just al seu final i sobre la colònia Estebanell, es troba el llogarret de Cavallera, amb unes quantes cases de pagès, una casa modernista, la Torre Cavallera i l'església de Sant Miquel de Cavallera. L'església és un exemplar modest romànic, encara que els edificis que l'envolten la desfiguren una mica. Està situada a llevant. La seva construcció data del segle XII, encara que es va fer sobre una altra del segle XI.
BEGET Beget, és un exmunicipi de La Garrotxa que pertany al municipi de Camprodon a partir de l'any 1969. Com a municipi és, doncs, del Ripollès, però geogràficament pertany a l'alta Garrotxa. El seu terme comprèn, el poble de Rocabruna, el lloc de Salarça, el nucli mateix de Beget, i la Serra del Bestracà. Venint de Camprodon, el primer poble que es troba és Rocabruna, on s'hi troba un bon exemplar de senzill romànic. L'església es veu de molt lluny, des del coll de la Boixeda. La data de la primera església es remonta a l'any 999. Sobre aquesta edificació s'hi va construir posteriorment a l'any 1467 i 1477.
		L'església, dedicada a Sant Feliu de Rocabruna, és d'una sola nau, amb volta de canó, acabada amb un absis més baix. La porta d'entrada mira al Sud i la seva porta conserva el ferrallat romànic original. La façana és a ponent i és rematada per un campanar de base quadrada, amb coronació en forma de punxa i am finestrals dobles. Arribant al mateix Beget, ens podem deixar embadalir pel descobriement del campanar de l'església.
		L'església de Sant Cristòfor de Beget és un exemplar magnífic d'art romànic, sobri, equilibrat i amb uns voltants que el potencien. La primera documentació data de l'any 979. L'església sorprèn per l'absis, ornamentat per un elegant finestral, i pel seu campanar de 22 m. d'altura; aquest és de base quadrada i amb quatre pisos. A Cada pis i a cada costat hi han obertures, més grans quan més altes estàn. Les obertures son senzilla, doble, doble i senzilla, respectivament a cada pis. La nau té forma de creu llatina, amb una llargada de 21,18 m. i una alçada de 11 m. Al seu interior hi podem trobar una pica baptismal del segle XII, de 1,2 m. de diàmetre , la imatge de Mare de Deú de la Salut , el retaule d'alabastre i la Magestat. La Mare de Déu de la Salut és una talla d'alabastre del segle XIV. El retaule és també gòtic i d'alabastre i representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge. La peça més important de l'església és la Magestat, esculptura de fusta. El Crist Magestat és vestit amb túnica de mànigues, lligada a la cintura, descalç i superposat a la creu. Pesa 110 kg. i medeix 2,17 x 1,98 m.
		En el mateix ex-municipi de Beget, en el camí direcció de Camprodon, hi podem trobar Sant Valentí de Salarça, una ermita romànica molt interessant i en un lloc de gran bellesa, enmig d'una roureda. L'ermita és una obra de la segona meitat del segle XII, amb un absis semicircular, façana a ponent, davant la qual actualment hi ha un porxo i el campanar d'espadanya de dues obertures. La porta actualment està oberta en aquesta façana de ponent, encara que abans estava situada a la cara Sud. L'església fou consagrada l'any 1168.
		No gaire lluny de Salarça hi ha l'ermita de Santa Maria de Bolós, també romànica encara que completament modificada posteriorment, és documentada a l'any 1017. Més lluny d'aquí, per la carretera d'Oix, just al peu del Bestracà, encara pertanyent al municipi de Camprodon, hi ha Sant Andreu de Bestracà. És una esglesia romànica del segle XII, d'una sola nau acabada amb absis rodó. Téla porta al costat Sud i el campanar d'espadanya. Encara que fora del municipi de Camprodon, hem d'incloir en aquesta relació les esflésies romàniques de Sant Miquel d'Hortmoier, del segle XI, situat a la Vall d'Hortmoier. També en aquesta àrea geogràfica hem de mencionar a Monars, l'església de Sant Feliu de Monars, avui Sant Sebastià de Monars, documentada a l'any 1064. En l'altre costat, a la Vall del Bac que arrenca de Sant Pau de Segúries, en Josep Girona l'ha batejat com "el Parc del Romànic". Entre Sant Pau i Oix hi podem trobar Sant Andreu de Porreres, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre, Santa Maria de Llongarriu, Santa Magdalena del Coll, Sant Martí de Toralles, Sant Miquel de Pera i Sant Llorenç d'Oix.