La Vall de Camprodon és un territori d'història. El fet de ser una terra fronterera li ha comportat una sèrie de pros i contres que l’han marcat.
Així podem dir que és una terra on la barreja amb gent de França és més acusada que altres llocs més allunyats de la frontera. Bé sigui, perquè hi ha hagut desercions d’un bàndol o d’un altre, o bé perquè hi ha hagut aparellaments.
I què no dir del contraban. Tant l’Alta Garrotxa com les nostres muntanyes han estat lloc important de contraban. Fins i tot hi ha unes antigues casernes a una distància de dos quilòmetres de la frontera que s’en diuen la cassilla on hi habitaven els carrabiners encarregats de vetllar el contraban. I no fa gaire de tot això. Hi ha gent que ho practicava que viu entre nosaltres.
Però el fet que més ha marcat la posició fronterera han estat les guerres i les incursions d’un bàndol i d’un altre. Durant segles aquest territori ha estat sotmès a atacs, a retirades i a defenses.
Camprodon és un exemple d’emplaçament en d’un lloc fortificat. Dalt d’un turó nomenat Puig de les Relíquies, protegit pel riu, el Castell de Camprodon fou un lloc on es va patir les incursions d’un i altre costat de la frontera. El Castell de Camprodon, nomenat Castell de Sant Nicolau, ha desaparegut gairebé en la seva totalitat, essent reemplaçat per una casa d’estiueig.

En el castell existí la capella de Sant Nicolau. Junt amb ella hi havia existit, abans del castell, un hospital de peregrins cuidat per monges agostines que hi tenien el seu convent. El convent va continuar encara molt de temps dintre les muralles del castell.
Evidentment, el castell de Camprodon no és l’única fortificació del municipi. Al Sud de Camprodon, aigües avall de Les Rocasses hi havia dues fortificacions, Creixenturri i Cavallera.
El castell de Creixenturri el va aixecar en Albert de Santromà, descendent d’una noble família d’Amer.
El 22 d’Octubre de 1245, Jaume I aprova la fortificació que Santromà havia fet construir dins la parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri.
El 6 de Desembre de 1265, Ramon de Puigpardines compra el castell, nomenat llavors Montjoy, junt amb altres propietats del lloc. Durant els terratrèmols dels anys 1327 i l’huracà de l’any 1330 el castell va quedar destrossat. Durant la seva reparació per la família Puigpardines, les obres vàren eixamplar el castell, anant-hi a viure.
Dins el castell en Ramon Creixenturri va construir una capella en honor a la Mare de Deu de Creixenturri. El terratrèmol de 1428 va acabar d’arruïnar el castell, traslladant-se la Mare de Déu a l’església de Sant Cristòfol. El 1554 fou manat destruir el castell, que, abandonat i mig enderrocat, s’havia convertit en un amagatall de bandolers.
Del castell en queden avui les restes dels fonaments.
Pel que fa a la Torre de Cavallera, encara es troba en bon estat. Hi ha una forta esquerda que demana la col.locació d’un tirant abans que s’obri i s’esberli. La torre pertanyia a una fortificació més ampla. Va pertànyer al monestir de Sant Joan de Ripoll (De les Abadesses) i figura en una informació de Jaume II en l’any 1312 sobre els feudos de Bas i Castellfollit "la força de Cavallera, que no es al Vezcomtat de Bas, se te per vescomta de Bas. E so contrast entrel senyor Rey e l abat de Sent Joan en axi que l abat de Sent Joan deya que vescomta lo tenia per ell. E el senyor Rey deya que abans se tenia per ell e la questio nos determena"

Tant la Torre de Cavallera com el castell de Creixenturri guardaven l’entrada de Camprodon pel pas de les Rocasses. A dins la Vall mateixa de Camprodon, les fortificacions que servien de defensa eren el mateix Castell de sant Nicolau i la fortificació del poble, i el Castell de La Roca.
El Castell de La Roca està situat sobre la roca, convertint-lo en una magnífica situació estratègica. El castell figura en el cens de 1312 amb el nom de "forsa de la Rocha de Pelonchano", una deformació del llatí que significa spelunca, caverna, cova tenebrosa. Pertanyí a la família Descatllar, vescomtes de Bas. Tant el castell com el poble han agafat el nom de Descatllar.
La primera dada que es troba se situa a l’any 939 en un document on es parla del "kastro qui dicitur Kastellare. També en un document del comte de Besalú el 1020 es parla de" turrem de castellar " i també de la "Roca de castellar"
Sortint de Vilallonga, just abans del trencant de Tregurà, es troba el Pla de La Sala, per on el riu ter hi fa uns petits meandres. A l’altre costat del riu es troben les restes d’una antiga casa senyorial. Sembla haver estat un casa fortificada, encara que la seva posició no seria la més adient. Les parets Nord i Oest contenen opus spicatum, una obra que és preromànic, abans del segle XII.
Fora de la mateixa Vall de Camprodon, però en el mateix terme municipal de Camprodon, hi trobem els pobles de Rocabruna i de Beget, cada u amb un castell. Ambdós pertanyen geogràficament a la Garrotxa. La seva situació, dalt de tot de la Garrotxa han fet més fàcils les comunicacions amb Camprodon que no pas amb Oix, fet pel que les relacions han estat sempre més freqüent amb la nostra vall. Van ser agregats l’any 1969 a Camprodon.
El primer poble que trobem quan es baixa a l’alta Garrotxa pel coll de la Boixeda és Rocabruna.

Des del mateix coll ja es veu el castell, situat en un petit turó estratègicament col.locat. Avui en queden aixecades una muralla cara Oest amb obra opus spicatum, una torre que dona a la cara sud-oest, i petites parets i fonaments que permeten encara fer-se una idea clara del conjunt del castell. Des de sobre, es pot tenir idea de la magnífica situació, amb vistes sobre Beget, Rocabruna i les valls que l’envolten, fent-lo inexpugnable. Dintre el castell hi havia una capella dedicada a Sant Llorenç.
El castell pertanyí a Arnal de Llerç de qui va passar al seu fill Arnal (1198-1209), passant encara al fill d’aquest Guillem de Cervià, mort el 1258. Ermenargo de Cervià el va vendre a Raimundo de Melany, del que va passar a la seva filla Marquesa, casada amb en Jaume de Besora; a l’any 1322 es va vendre a Ramon Desbac. El 12 de novembre de 1748 Caietà Descatllar i Desbac, marquès de Besora, ve prendre investidura del castell amb tots els drets.
En el mateix Rocabruna s’hi troba una gran casa de la Masó, masia fortificada que es conserva encara en força bon estat. Durant l’ultima guerra carlina serví de quarter general al destacament que vigilava la frontera.
Encara en el terme de Camprodon, en l’antic terme de Beget, ben bé al cim d’Oix, s’hi troba el castell de Bestracà.
Per accedir-hi s’ha d’anar al coll de Bestracà, sobre el que es troba l’església de Sant Andreu, datat l’any 979, essent una edificació del segle XII.
Pujant darrera l'església de dret s'arriba dalt el cim del Bestracà a 1044 metres d'altura. Dalt mateix es troben les restes del que fou un castell i capella de Sant Julià, amb absis preromànic.
El primer senyor conegut va ser Bernat de Bestrecà. A l'any 1010 va prendre part amb el comte de Besalú Bernat Tallaferro en l'expedició catalana a Còrdova. Per enllaços matrimonials el castell passà per les famílies Sales, Cartellà, Vidal i Cruïlles, fins que a la meitat del segle XIV passà a la família rossellonesa dels Blau i, més tard, als Baturell, també del Roselló.
Durant la guerra remença el castell va ser assaltat i els pagesos vàren col.locar al noble Berenguer de Baturell en el seu lloc.
No cal dir també que la situació i vista des de dalt són magnífiques. L'haurien d'haver fet inexpugnable, encara que acaben de veure que no va ser així. El castell va ser traslladat al mateix Oix, avui propietat del Sr. Hortalà.